martes, 23 de julio de 2019

Avui fa dia de poema: "La pell que estima."

La pell que estima

Resultat d'imatges de piel de gallina
L’embolcall de l'ànima, és el que més sent,
doncs mai no pot tocar sense ser tocada.
Reciprocitat ineluctable i essencial.
Sensualitat que connecta i aïlla.
Frontera i porta entre el tu i el jo.
Recipient i pont.
Si no s'arrisca no reb.
Si no s’exposa no dóna.
La pell que estima és porosa,
es deixa acaronar mentre dona escalf,
bescanvia excitació o consol.
Isarda o manyaga segons l'anuència.
Llibre viu que explica històries,
taques i arrugues en són les lletres,
cicatrius i estries en són records,
vermellors i suades, sentiments.
Cuirassa permeable a voluntat.
Deixa’m franquejar-te
i seré aigua tèbia lliscant,
fins al teu cor.
Del teu cos un llenç i
pinzells faré dels meus palpissos.
Pell que parla, es comunica
sagna, traspua, es clivella, s’esquinça,
s’estremeix, s’eriça,
S'excita i s’enamora!
-La pell enamorada és la que vull,
just aquesta pell, la que fa l’amor!
Deixa a les meves mans recórrer cada racó
i que la nostra fal•lera esdevingui llengua humida sobre teu.
La pell dels meus llavis, avidesa del bes i la succió.
Llepolejar-te, brunyir-te, amoixar-te i perfumar-nos l'un de l'altre.
I, si em deixes, farem de les dues una sola pell,
una sola flaire, potent aliatge.
No sabrem mai més on acabes tu i on començo jo
Ni ens caldrà.
La pell que estima és fon amb les pells estimades.
És una amb l’infinit i no coneix cap límit.
L’amor és una xarxa de pells que estimen.
La pell que estima, és l’òrgan més gran del món.