Avui fa dia de poema: "La pell que estima."

La pell que estima

L’embolcall de l'ànima, és el que més sent,
doncs mai no pot tocar sense ser tocada.
Reciprocitat ineluctable i essencial.
Sensualitat que connecta i aïlla.

Frontera i porta entre el tu i el jo.
Recipient i pont.
Si no s'arrisca no reb.
Si no s’exposa no dóna.

La pell que estima és porosa,
es deixa acaronar mentre dona escalf,
bescanvia excitació o consol.
Isarda o manyaga segons l'anuència.

Llibre viu que explica històries,
taques i arrugues en són les lletres,
cicatrius i estries en són records,
vermellors i suades, sentiments.

Cuirassa permeable a voluntat.
Deixa’m franquejar-te
i seré aigua tèbia lliscant,
fins al teu cor.
Del teu cos un llenç i
pinzells faré dels meus palpissos.

Pell que parla, es comunica
sagna, traspua, es clivella, s’esquinça,
s’estremeix, s’eriça,
S'excita i s’enamora!

-La pell enamorada és la que vull,
just aquesta pell, la que fa l’amor!

Deixa a les meves mans recórrer cada racó
i que la nostra fal•lera esdevingui llengua humida sobre teu.
La pell dels meus llavis, avidesa del bes i la succió.
Llepolejar-te, brunyir-te, amoixar-te i perfumar-nos l'un de l'altre.

I, si em deixes, farem de les dues una sola pell,
una sola flaire, potent aliatge.
No sabrem mai més on acabes tu i on començo jo
Ni ens caldrà.

La pell que estima és fon amb les pells estimades.
És una amb l’infinit i no coneix cap límit.
L’amor és una xarxa de pells que estimen.
La pell que estima, és l’òrgan més gran del món.

Jordi Reviriego