lunes, 16 de marzo de 2020

L'era després del coronavirus.

Confinament, una experiència nova per a la majoria que ens farà valorar les passejades, les trobades, l'esport, el teatre, el cinema, les festes, les nits de marxa, les abraçades...

Quina experiència estar confinat per a valorar si estem bé sols, o estem amb qui realment volem. Una prova d'estrès per a les relacions, un test de resistència física i mental.

Perdem espais, forma física, salut mental, intimitat, els nervis, fins i tot.

Em pregunto, a qui hagués conegut aquests dies si no estiguéssim aïllats? Què hagués viscut en tots els plans que tenia i s'han anul·lat? M'he estalviat algun malefici o algun benefici?

Ens queda per davant un llarg experiment social, un perillós experiment social. Gent engabiada sense l'esbarjo o la feina amb els que havien après a equilibrar-se ( o desequilibrar-se), persones condemnades a conviure estretament, per bé o per mal...hi haurà de tot. Hi haurà un baby boom?, augmentarà la violència domèstica? les depressions?

Aquest és l'escenari de ciència-ficció que tant hem fabulat al cinema i la literatura. Sortir al carrer com en una apocalipsi zombi on tothom és potencialment un risc biològic. Amb recel, amb angúnia, sols, esporuguits i en el fons incrèduls que tot sigui veritat.

Els polítics barallant-se quan cap sap que diantre fer exactament, les xarxes bullint de consells inventats o teories conspiratives, les borses caient, supermercats buits.

El debat entre salvar als fràgils o a l'economia que ens confronta el millor i pitjor de nosaltres.

El planeta millorant dels símptomes del seu propi virus devastador: nosaltres!, baixa la contaminació, els residus, el CO₂...

Quants estudis interessants sortiran d'aquesta excepcionalitat que demostrin que podem contaminar menys?

Quant d'art i literatura generarà aquesta experiència?

Quantes experiències viscudes les properes setmanes ens canviaran per sempre?

Quants coneguts perdrem?, i quants desconeguts guanyarem?

I tot per una ínfima partícula autoreplicant anomenada COVID19, un minúscul coronavirus està posant la humanitat contra les cordes, un cop més.



I dic un cop més perquè la nostra història està marcada per moltes epidèmies letals:

Epidèmies i pandemies al llarg de la història.

Ara però tenim un entorn diferent que ofereix:

*un factor a favor: una ciència mèdica més eficaç que mai abans

*un en contra: som molta més població i molt més mòbil.

Qui anirà més ràpid? la ciència o el virus?

Per sort estem davant d'un agent poc letal, probablement un 1-2% del total i que es concentra en la població més fràgil. Recordem que l'Ebola matava a un 50% i no distingia gaire entre forts i dèbils.

Ens en sortirem, això segur! Pagarem el preu en forma de vides i econòmic, com en totes les epidèmies i pandèmies que l'han precedit, i en sortirem reforçats, no només amb anticossos, també amb experiència, amb aprenentatges.

Triarem tornar a viure com abans? O per contra el model de vida imposat aquests dies ens canviarà per sempre?

Córrer menys, fer menys coses, consumir menys, viatjar menys, tenir una agenda més buida, està més a prop dels propers i més lluny dels llunyans... descobrir qui volem a prop i qui ja no...

Hi haurà un abans i un després d'aquesta pandèmia i sóc optimista, el després d'aquest descomunal experiment social, econòmic, climàtic, emocional, vital... ens aportarà molt, tot i que tardarem a apreciar-ho.


No hay comentarios:

Publicar un comentario