Estimar és un gerundi

Com es la vida si la vivim en gerundi, no us ho heu preguntat mai?

Com seria la parella si enlloc de dir-nos t'estimo, ens diguéssim t'estic estimant? Estem vius o estem vivint?

Sembla un joc de paraules, i de fet ho és, però les paraules dien molt  de com pensa qui les diu.

Si t'estic estimant, vol dir que m'adapto, canvio, evoluciono, aprenc noves maneres, descarto les que ja no funcionen i puc seguir estimant .  No és un estat, és un procés dinàmic, canviant, amb alts i baixos. Si accepto això, puc fluïr amb el canvi i romandre feliç en cada etapa.

Si només "t'estimo", com un estat que no pot alterar-se, vindrà la vida i ho alterarà tot inevitablement i l'objecte del nostre amor canviarà, evolucionarà, mentre nosaltres restem immòbils lamentant-nos de l'amor perdut, anyorant el que ja no existirà mai més. Potser buscarem en una altra persona el que hem perdut i si ho trobem, repetirem el procés una vegada i una altra.

I no parlo només de l'amor romàntic, també de com estimem als pares, als fills, als germans, als amics, la professió, les idees...tots ells canviaran inevitablement, si volem seguir-los hem de ser tan flexibles com la vida mateixa. Moltes teràpies no són més que acompanyar a les persones des de la etapa on s'han quedat atrapats fins a la que els correspon.

Darrera de moltes "crisis vitals", desenganys, crisis del 40, sindrome del niu buit, sindrome de Peter Pan o el que vulgueu, no hi ha més que rigideses que no han permès viure en gerundi, fluïnt, adaptant-nos als canvis, passant amb naturalitat d'una etapa a una altra, acceptant el que la vida ens porta com una oportunitat de guanyar flexibilitat, d'aprendre.

Les expressions populars solen ser un tractat de saviesa, per això quan ens pregunten Com et va? responem: anar fent. Això és , ni més ni menys, res està ja fet del tot , tot es construeix moment a moment, no hi ha res garantit, anem co-creant al nostra vida mentre la vivim.

Si vivim en gerundi , és a dir: VIVINT , tot és possible: el que encara no sabem fer, ho podem aprendre, el que ja no volem fer, ho podem deixar de fer, el que volem afegir ho podem sumar, no hi ha estat sino procés, canviant, gaudint moment a moment de la vida.

Quan vivim en gerundi, canviar és fàcil! Ens anem reinventant dia a dia en un camp d'infinites possibilitats.

"La vida no és esperar que passi la tempesta, es aprendre a ballar sota la pluja." Anònim.



Jordi Reviriego.