PLACEBO : el poder de la creença?

Allò que creiem sobre nosaltres mateixos o sobre els altres te un poder que encara no coneixem prou bé, però que ningú pot negar, ni tan sols la ciència.

Tanto si crees que puedes, como si crees que no puedes, estas en lo correcto.  Deia Henry Ford.

I sembla que tenia raó, almenys en la majoria d'ocasions.

Posem un exemple científic.Es tracta d'un assaig clínic sobre un nou antihistamínic:

Es tracta del típic disseny d'estudi de qualitat on es compara el nou fàrmac amb d'altres ja coneguts i on hi ha un grup que pren placebo, és a dir una substància inactiva. Cap dels individus que participen voluntàriament de l'estudi saben què prenen, ni tans sols el que els ho administra ( això s'anomena estudi a doble ceg). Només ho coneix un investigador sense contacte amb els subjectes d'estudi per a no influir ni a nivell inconscient.

Doncs bé, en un disseny com aquest sempre apareix en major o menor mesura tant l'efecte beneficiós, com els efectes secundaris en el grup que no pren cap medicament...

És a dir que quan un grup de persones CREUEN que prenen un fàrmac experimenten els seus efectes sense prendre'l. Tot i que sigui en un grau menor que el fàrmac, el efecte en sí és detectable, i també els efectes secundaris. Es a dir, en aquest estudi hi ha gent que millora de l'al.lèrgia només per creure que prenen un medicament! I és clar també hi ha gent que prenen la medicació i NO CREUEN que funcioni que tindran un menor efecte.

I això ho observem també en estudis amb resultats objectius mesurables com a colesterol, tensió arterial...

Tots els estudis passen de puntetes sobre l'efecte placebo i només es considera un comparador per a demostrar que el fàrmac és millor.

Per a mi es encara més interessant esbrinar com es que el placebo és més efectiu que no fer res???

Si puc baixar el meu colesterol només creient que prenc un medicament ¿podria baixar-lo només canviant la meva creença de que tinc colesterol?

Fins a on les nostres creences condicionen la nostra salut?

I si parlem de psicologia, sembla clar que el que creiem sobre nosaltres mateixos tindrà un "efecte placebo" sobre el resultat d'una teràpia: tant el que creu el pacient com el terapeuta.

Potser per això cuido com un tresor la meva creença de que tots podem canviar cap a la direcció que volem. Que no hi ha pacient impossible, només un terapeuta que encara no sap com ajudar-lo.

No aniria mai a un terapeuta que no cregui que m'en puc sortir. Si  hi ha un efecte placebo en tot, que jugui a favor del pacient no?

Encara serà que la Louise Hay te certa raó en el que diu sobre la relació entre el que pensem i les nostres malalties.

Quan recepto un fàrmac cuido tant el que recepto com el com i a qui ho recepto, doncs he observat que tant la eficàcia com els efectes secundaris en depenen en un tant per cent imprevisible, però real.

Bé, ho deixo aquí per a que hi doneu unes quantes voltes. És interessant. La comprensió de l'efecte de les creences sobre la salud obrirà en el futur una nova perspectiva.