A més de divertit, aquest vídeo és un bon exemple de com ens muntem unes pel.lícules dins el cap que poc tenen a veure amb la realitat.
Fer-ho, potser sigui inevitable. Ser conscients de que ho fem o no, ja és responsabilitat nostre.
La propera vegada que algú no et saludi, que un mail no rebi resposta, que algú arribi tard a una cita o que la roba de la teva parella faci una olor extranya...observa com l' Spielberg que portem dins treballa hores extres...entres en un mal rotllo terrible , etc. etc.... o no us ha passat mai??
Quan portem consciència a procesos automàtics, deixen de ser automàtics i els podem observar com un testimoni imparcial. Ja no entrem en barrena en un estat negatiu, simplement observem la peli de terror que estem muntant, tot sabent que només es un muntatge.
El cervell té dificultats per distingir entre els nostres constructes i la realitat. Si almenys en som conscients, ja anem un pas per devant i tindrem un estat intern més estable.
Jordi Reviriego.
Aprofito l'entrada per saludar i deixar-me caure pel blog. Enhorabona per decidir-te a escriure. Ja t'aniré seguint.
ResponderEliminarsalutacions des de Palamós!
Benvingut.
ResponderEliminarUna abraçada.