Hathor pels egipcis, Uzume al japó, la Eufrósine grega o les Gràcies romanes, sempre has estat entre nosaltres, predestinada a trobar-me, i jo et dic pel teu nom: ALEGRIA.
L'alegria de viure, de compartir, de ser qui sóc, d'estimar, de fruir com un cadell del joc i la bogeria, de les sorpreses i del dia a dia, de l'anhel i del record, alegria de sentir herba fresca sota els peus, alegria de la blavor del mar sota roques blanques, d'illes besades per onades de complicitat.
Alegria per a qui tingui la sort d'estar el meu costat, a qui com una flor delicada li regalaré per a delit dels nostres sentits.
Per fi em rendeixo, em dono a tu, per a ser teva del tot, sense condicions, deixant-me anar a la fi, sense voler desdir-me. Vull estar sempre més sentint-te dins meu, bategant-me al pit, inspirant la ment, dictant la paraula.
Sí, sí, m'entrego, sóc el teu ostatge, el teu desitjat trofeu, per fi sóc teva i tu meva, per fi som un sol alè, un sol impuls, la mateixa essència.
Ja no em conformo amb menys, ara ja et vull sempre amb mi, sense atenuants, intensa, càlida, permanent, forta i divina.
Ah, i tinc feina per a tu, vull que em facis moltes coses cada dia.
Vull que m'acariciïs com el rierol a la muntanya, vull que m'escalfis com el sol fa amb les ales de les papallones, vull que em somniïs com jo a les fades, vull que em desitgis com jo a l'aroma de les roses, vull que em cuidis com la nit cuida del dia, que m'acaronis cada rialla. Em cal sentir-te, tendra i ferotge en cada gota de rosada sobre els meus rínxols i com digué Neruda, vull que facis amb mi el que la primavera li fa als cirerers.
T'he trobat i te perdut ja massa voltes, ara ja et quedes amb mi per a sempre, perquè jo ho vull, perquè jo ho mereixo, perquè ets meva i jo teva, perquè et necessito per a donar color a cada moment, per a perfumar l'aire que respiro, per a què la meva pell senti la tebior avellutada de la primavera, sensual presència de la vida en mi.
I estarem plegades en cada somriure i en cada ensurt, en cada tempesta i sortida de sol, en cada crit i en cada silenci. I és per això que sé que restarem unides a partir d'ara, perquè jo et dono sentit i tu a mi, perquè si , perquè així és, com l'ametller florint a l'hivern o el bruc a la tardor, inseparables.
Fes de mi el que vulguis, acompanya'm a descobrir el món, posa el teu món dins meu, posa el mar turquesa dels meus ulls en el teu oceà profund, posa el sol als meus cabells, barreja'm, dóna'm intensitat, profunditat, frondositat, enteresa i ,a canvi, jo et donaré el coratge i la força per romandre amb mi cada dia.
No és un tracte, ni una proposta, és un fet, una trobada inevitable i desitjada, augurada pels oracles des del principi dels temps, i per fi ets aquí, filla del destí i la intuïció, de les coincidències i la Lluna.
Dona'm la mà, i serem un, perquè a tu em dono i de tu en prenc, a parts iguals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario